diumenge, 13 de febrer de 2011

Roquetes, treball en xarxa ( o hem de parlar de Res pública?)

El divendres vam començar les visites als barris de Barcelona sense moure'ns de casa.  A primera hora del matí ens va visitar la Marga Maestro, Agent de Desenvolupament Local  de Barcelona Activa, que ens va parlar de la feina que fan els AODL als diferents barris i més concretament la que ella està realitzant al Barri de Roquetes. 

El que em va semblar més destacable de tot el que ens va explicar és la forma de treball en xarxa que han aconseguit crear des de les entitats, integrant també als tècnics de les diferents "administracions" per treballar objectius comuns. 
Personalment he de confessar que, per culpa dels veïns d'aquest barri, el meu grau de confiança en la humanitat està arribant a cotes alarmants pels temps de cinisme que corren (Em temo que desprès d'això no podré dedicar-me a fer de tertulià a la ràdio. Em fotrien fora per optimista!)
El cas és que a Roquetes hi ha una experiència real de treball de dinamització comunitària que mereixerà una extensa entrevista amb la presidenta de l'Associació de Veïns. (Algú sap com la podem localitzar?)

La cosa, però no va acabar aquí... Els nostres il·lustres preceptors ens van portar d'excursió (¡Qué buenos són, que nos llevan de excursión!) a visitar un altra Xarxa, en aquest cas Nou barris Acull i de nou un atac de satisfacció!
Un altre cop apareix la paraula xarxa i ens trobem amb una sèrie d'entitats que decideixen agafar el toro per les banyes i enfrontar-se al fenomen de la nova immigració tots i totes de forma coordinada.(Podeu clicar i enllaçareu amb la seva pàgina)

En sortir d'allà vam visitar el mercat i en Raül, ens va parlar de la feina que fan,  i de com en són de conscients que són un mercat de treballadors/es per a un clients treballadors/es (No pot ser! A la Vanguardia vaig llegir que ja no n'hi han de classes socials!!!)


I per acabar-ho d'adobar vam anar cap a Ateneu Popular de Nou Barris on la Yoyi (Un altra d'aquells personatges que -com en Rafa Juncadella- demostren el volum i la profunditat de la paraula "compromís") ens va explicar la història d'aquesta entitat que ha desplaçat el centre de gravetat de la cultura barcelonina cap a la perifèria i per a la perifèria.


En fi...  A la tarda, el meu metge, en veure l'ample somriure que lluïa el meu rostre, va declarar, amoïnat: "I ara a qui li recepto jo els antidepressius?"

Pobres industries farmacèutiques...


 

1 comentari:

  1. Que subidón de energia!!!Grácias Quim sin ti nada sería lo mismo!!!!

    ResponElimina