dijous, 10 de febrer de 2011

Rafa Juncadella, l'heroi tossut


Tornant d'esmorzar ens ha obert la porta la senyora Carmen, una dona gran d'edat, menuda de talla i que llueix el somriure humil de qui les ha vist de tots colors i, malgrat tot, es troba còmode dins la seva pell. La senyora Carmen és una de les moltes voluntàries de la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements i avui li tocava fer de "segurata" i preparar-ho tot per la xerrada d'en Rafa.
En Rafa Juncadella és tota una institució a Nou Barris i aquest matí hem tingut l'oportunitat de comprendre per què. Ens ha vingut a parlar de la Xarxa, però ens ha dit molt més. Ens ha parlat de Nicaragua i de Roquetes, de festivals de sopes i de que tothom té coses a ensenyar. De crear teixit social i de que la gent descobreixi el seu valor, la seva dignitat. Ens ha fet riure i (almenys a mi) ens ha emocionat amb la seva humanitat militant. Aquella humanitat que li brilla a la mirada, com un llampec, i que dia rera dia, amb una acció tossuda, ha aconseguit canviar el món una miqueta... El suficient com per demostrar que l'esperança és viva i que depèn, no de les grans paraules, sinó  de nosaltres, de la nostra fe tossuda en l'èsser humà.
Desprès de la xerrada, la senyora Carmen m'ha dit "que el mundo se hizo pataleando y que si no pataleamos no conseguimos nada". La senyora Carmen té raó i jo he pujat les escales, per tornar a classe, pensant que potser aquest curs que tinc la sort d'estar fent,  hauria de ser això, un curs de sorollós, humà, rabiós i esperançat "pataleo".

1 comentari:

  1. sisplau no confongueu la xarxa amb el centre que l'acull,
    ja n'estem fins als dallonses d'aquesta identificació entre xarxa i centre Ton i Guida que és un casal de barri amb més activitats, encara que estem hipotecats per aquests aprenents de res i mestres de menys

    ResponElimina